L’ICAB i el Consell de l’Advocacia Catalana impulsen l’ús de la llei de la segona oportunitat que permet l’exoneració dels deutes

La segona oportunitat és una bona eina per donar solució a situacions greus de sobreendeutament que impedeix que moltes famílies puguin portar una vida digna.

Tres anys després de la seva aprovació, continua sent un mecanisme desconegut per a la majoria de la població i d’un ús escàs a l’Estat, en comparació amb altres països.

L’advocacia ha decidit fer una campanya per tal de donar difusió i coneixement a aquest tipus de procediment útil i eficaç per a les persones físiques insolvents.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) volen impulsar l’ús i coneixement de la llei de la segona oportunitat. Aquesta norma va ser aprovada l’any 2015 pel Govern central, però continua sent una gran desconeguda per a la majoria de ciutadans i té un ús escàs, segons han explicat avui en roda de premsa.

El mecanisme de la segona oportunitat permet que les persones físiques, tant consumidors com empresaris insolvents, amb l’ajut d’un advocat o advocada, puguin iniciar de forma simple i accessible un procediment extrajudicial d’acord amb els seus creditors i, en última instància, un procediment judicial al qual es pot arribar a l’exoneració de la majoria dels seus deutes. És una bona eina per donar solució a situacions greus de sobreendeutament que impedeix que moltes famílies puguin portar una vida digna.

L’acte ha comptat amb la participació de Mª Eugènia Gay, degana de l’ICAB; Julio J. Naveira, president del Consell de l’Advocacia Catalana; Jesús Sánchez, secretari del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i president de la Comissió de Normativa ICAB- Consell de l’Advocacia Catalana; Yvonne Pavía, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB i coordinadora del grup de treball de Segona Oportunitat de la Comissió de Normativa ICAB-Consell de l’Advocacia Catalana; Martí Batllori, diputat del Col·legi d’Advocats de Girona i coordinador del grup de treball de Segona Oportunitat de la Comissió de ICAB-Consell de l’Advocacia Catalana i Alexandra Colomina, qui ha explicat com aquesta eina li ha permès alliberar-se de determinats deutes, redreçar la seva situació personal i patrimonial i començar des de zero.

Malgrat la seva utilitat per als deutors, la segona oportunitat continua sent, tres anys després, una eina infrautilitzada. Durant el 2017 es van tramitar a tot l’Estat 1270 procediments d’aquest tipus, 450 d’ells a Catalunya. Unes xifres molt per sota de les que es donen a altres països del nostre entorn (107.000 casos anuals a Alemanya, 99.000 a Anglaterra i 180.000 a França, per exemple).

Amb aquestes dades, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana han decidit crear una campanya institucional per tal d’impulsar el coneixement de la segona oportunitat com a instrument útil i eficaç a disposició de les persones físiques insolvents.

També vol transmetre que els advocats i advocades estan a disposició dels ciutadans per donar-los assistència jurídica en el procediment i obtenir un resultat satisfactori segons les circumstàncies: un acord entre el deutor i el seu creditor o bé la cancel·lació total o parcial del seus deutes.

La campanya institucional ICAB-Consell de l’Advocacia Catalana, amb els lemes Que els teus deutes no et vencin i T’ajudem a començar de nou, inclourà diferents materials de comunicació (cartells, suports digitals a les xarxes socials, vídeo…) i una Guia per a l’Advocacia, per facilitar el coneixement de la 2a oportunitat.

OBSERVATORI DE LA SEGONA OPORTUNITAT

A principis d’any es va constituir el Grup de Treball de segona oportunitat de la Comissió de Normativa ICAB-Consell de l’Advocacia Catalana per posar en marxa una sèrie de mesures de formació, informació i difusió de mecanisme de segona oportunitat. Un dels temes més destacats és que s’ha acordat estendre la cobertura de l’assistència jurídica gratuïta a la segona oportunitat.

També treballa en la creació d’Observatori de la segona oportunitat que té com a finalitat fer un seguiment de forma detallada de com s’està aplicant la segona oportunitat a Catalunya (funcionament, durada, cost, figura del notari i del mediador…).

PROPOSICIÓ DE LLEI PER A LA SUPRESSIÓ DE L’IRPH ENTITATS

L’ICAB i el Consell de l’Advocacia catalana, a través de la Comissió de Normativa, han elaborat un text de proposició de llei per a la supressió de l’índex IRPH entitats. Cal tenir present que la Llei de suport als emprenedors (Llei 14/2013, de 27 de setembre) va suprimir dues modalitats d’IRPH (l’IRPH “bancs” i l’IRPH “caixes”), però va deixar vigent una tercera modalitat anomenada IRPH “entitats”. Això ha comportat un efecte pervers que consisteix en haver convertit aquest IPRH “entitats” en l’índex de substitució per als préstecs hipotecaris en què es va pactar algun dels altres IRPH suprimits, jas que gairebé la totalitat dels préstecs que els tenien com a referència no establien cap índex substitutiu.

En aquesta situació, els afectats no poden negociar un préstec hipotecari pel mateix habitatge amb una altra entitat, tant pel decrement del valor dels habitatges afectats, com pel fet que una subrogació hipotecària tan cara com la que tenen no resulta atractiva per cap altra entitat bancària. I el que , sobretot, és el més important: aquesta situació afecta 1,3 milions de préstecs hipotecaris referenciats a aquest índex a tot Espanya (un terç dels quals, a Catalunya) que estarien condemnats a patir aquesta situació de desequilibri fins a la extinció del préstec.

La jurisprudència del Tribunal Suprem (en la recent sentència de 22 de desembre de 2017) no ha resolt el problema. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona considera inadmissible haver d’esperar al futur pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per això, la proposta que ha formulat és la de suprimir l’IRPH Entitats.

En concret, que el Banc d’Espanya deixi de publicar aquest índex i es produeixi la seva desaparició completa. Que aquesta supressió de l’índex afecti els contractes encara vigents de forma que passin a estar referenciats a l’Euribor, més un diferencial, de com a màxim, un punt.

Barcelona, 18 d’abril de 2018